Dies de Mundial

 Immersos en el Mundial de Sudàfrica 2010, ja ens trobem en ple estiu (hi vam entrar ahir, astronòmicament parlant). Tants partits a la televisió, i gent animant a la roja. A mi, realment, ni em va ni em ve....
 Jo segueixo fent el meu esport i acabant de pulir aquest peu dret que, de tant en tant, em porta alguna molèstia, molt remota però. Ja estic apuntat a la cursa de 10 km de La Maquinista del proper diumenge 4 de Juliol i en tinc moltes ganes de seguir gaudint de les curses i de l'ambient que l'envolta.
 Reconec que m'agrada molt la sensació d'acabar la cursa esbufegant, però sentint-me molt bé per dins. Una sensació indescriptible. Això em porta al llibre del gran Arcadi Alibés (Córrer per ser feliç) que me l'he començat a llegir i explica amb tots els ets i uts, què hi ha en els sentiments d'un corredor popular. I m'hi sento identificat en tot.
 Com diu ell en el seu llibre: "Un atleta professional té una vida limitada; un corredor popular mai es jubila".