Curiositats de la vida: avui dia del treball, i jo de baixa...quines coses!!
Ha estat un dia ben aprofitat. Tenia ganes de sortir una estona i vag proposar a la Núria anar a dinar a fora. I tal dit, tal fet: deixem el petit) Nil amb els avis (per a què faci tranquil·lament la seva migdiada que pot arribar a... 3 hores!!). Una amanida de formatge de cabra amb sobrassada per a cadascú; i maigret d'ànec per a la Núria, i un llom de cèrvol per a mi. BONÍSSIM!! Ah, i de postres, hem compartit un pastís de formatge de la casa amb mermelada de pinya dolça...un bon final.
Cap a casa i, al marxar la Núria a buscar el trasto per anar a passejar, a llegir una mica el MÓN SENSE FI (almenys ja vaig per la pàg, 590) i pel·lícula de 2h i mitja (fantasiosa ciència-ficció amb 2012).
Només falta que el Barça acompanyi i guanyi a Vilarreal. Som-hi, nois!!
Tan sols una petita preocupació: mentre dinàvem, he notat per la zona lesionada com un espasme muscular, i he notat un lleuger dolor. Això m'ha capficat, ja que divendres que ve vaig al traumatòleg, i tinc totes les esperances del món que em treguin el guix.
Això sí, en aquests darrers dies noto la davallada muscular del bessó dret: hi haurà molta feina a fer per recuperar-se. Però ja se sap que, com diuen els italians: Piano, piano civo lontano (oi que sí?).
DESPERTA FERRO!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada