FINAL DEL TÚNEL

 Com voleu que em senti avui? Realment, reconec que estic nerviós per saber què passarà demà en la cita que tinc amb el traumatòleg. Tinc bones sensacions que el guix serà histporia i que podré començar a fer vida normal: passejar amb la familia, conduir el cotxe, fer una mica d'esport, etc.
 Però, no obstant, vull tenir els peus a terra per si la cosa anés per alguna altra vessant.
 Això sí, han passat 4 setmanes (certament, al principi, foren eternes) i, crec, que el final del túnel ja és aquí. La llum és cada cop més resplendent.
 Gràcies a tots i totes els que m'heu donat tant suport en aquests dies de quietud esportiva (això, ha estat un infern per a mi!!! jejeje...). Moltes gràcies amics, amigues, familia i, sobretot, Núria i Nil per aguantar-me com si fos un altre nen petit a casa.
 Si Déu vol, molt aviat "torno a les carreteres"...