CATALUNYA, sigues forta...

 Avui he anat a nedar. I la veritat, m'ha anat molt bé. Feia temps que no nedava i he notat el desentrenament que tenia, hehehe... M'ha anat bé per relaxar-me, treure'm un xic l'estrés (ja que, avui en dia, desestressar-se del tot és missió impossible: qui ho aconsegueix, és molt afortunat!!). I també m'ha anat bé per pensar fredament en el panorama polític que se'ns presenta després de les eleccions d'ahir 25-N.

 Els catalans/es han parlat a les urnes. No es pot dubtar que hi ha una gran diversitat d'idees i opinions polítiques en el nostre país. Fins i tot, aquesta diversitat s'ha fet notar tant dins dels propis independentistes com dels propis espanyolistes. O sigui, vot independentista diversificat (CIU, ERC, CUP i SI) i vot espanyolista repartit (PSC, PP i C's). Una pluralitat que ens enriqueix; però, que en cert punt, també ens pot empobrir des del punt de vista de país. Per tant, caldrà fer efectiu el dret a decidir per valorar el què realment vol el poble; no políticament, si no, mundialment...
 El què és ben segur que la premsa internacional s'ha fet ressò d'aquest moment tant important per a Catalunya. Alguns dels titulars han estat:

BBC News (Gran Bretanya):  Spain regions: Catalonia nationalists 'head for win'
The Guardian (Gran Bretanya): Catalan separatists 'fall short of majority' in elections
L'Independant (França): Artur Mas et le CIU gagnent les elections mais perdent 12 députés au Parlement
Iristimes (Irlanda):  Catalans back secession: exit poll
The New York Times (USA): Divisive Election in Spain’s Catalonia Gives Win to Separatist Parties
The Financial Times (USA): Catalans face tricky coalition building

 Sembla ser que, tot i la divisió d'opinions que s'ha obtingut en el repartiment d'escons, en l'exterior encara plantegen el camí sobiranista començat. Això és bo...és molt bo. Es pot considerar una injecció d'adrenalina per als que les eleccions ens han deixat un cert regust amarg.
 Personalment, vaig votar SI. I no me n'avergonyeixo. I ho dic ben alt: he votat SI. Reconec, però (i com diu el meu amic Carles Martin) que ha estat un vot mal invertit, mal utilitzat; però, és el què creia la meva raó. I mira que vaig dubtar fins l'últim moment entre ERC i SI!!!
 Això sí, el camí està iniciat, tenim bona part sobiranista (74 escons) i si sumem ICV (que no són independentistes, que quedi clar; però, s'apunten al dret a decidir) ja en tenim 87. Ens en falten 3 per tenir majoria sobiranista: caldrà negociar amb gent del PSC.
 És el moment de Catalunya. Això ja no hi ha qui ho pari!!! Som-hi catalans: és l'hora de fer història!!