Cursa 1714 (o fent país.......corrent)

 El passat diumenge 12 de Maig vaig participar en la I edició de la cursa 1714: una cursa de 17k 140mts que vol reivindicar l'esperit català i independentista, i més, remarcat i creixent en els últims temps.
Tenia moltes ganes que arribés la cursa. Volia emborratxar-me de l'ambient català (sobretot, pacífic) i veure com de involucrada en pot estar la gent, em va deixar, podríem dir, sorprès. Vaja, no vull dir que no m'ho esperava: sóc conscient en quins temps ens movem i com està el panorama polític; però, era fantàstic veure la gent animant i animant i animant, mentre a la vegada cridava Visca Catalunya!!, Som-hi, nois, per Catalunya!!, entre d'altres...
 A la plaça major de Manlleu, on començava la cursa, l'ambient ja era molt maco: veure totes aquelles estelades en els cotxes i en les samarretes de molts runners era un goig als ulls difícil d'explicar. I poc abans de començar la cursa, escoltar a capella de tots els runners els crits de I, Inde, Independència!!......buff!! Meravellós!!

Plaça de Manlleu moments abans del tret de sortida

 El trajecte de la cursa, realment, em va agradar molt ja que a cada poble que passaves, gent i més gent animant sense parar i amb alguna altra cosa a la mà referent a Catalunya i/o a l'estelada. Vaig gaudir molt del trajecte. Fins i tot, era sorprenent veure gent animant al mateix peu de carretera, fora dels nuclis.Això era ja el què demostrava com ho vivia l'entorn.
 I finalment, arribar a la Plaça Major de Vic, passant per un passadís de tanques plenes de gent amb estelades i animant com mai ho havia viscut, i creuar l'arc d'arribada passant pr sota una immensa senyera va ser la traca final d'un esdeveniment viscut amb el cor i amb l'ànima.

Recta arribada a meta a la Plaça de Vic

 Vaig disfrutar com mai de la cursa ja que hi trobava 2 de les meves passions: el running i el meu país. I potser algú dirà que poca cosa es pot obtenir fent aixó. Però jo crec que puc dir ben alt i clar que, d'alguna manera, he posat el meu granet de sorra en manifestar quin és el meu sentiment.
I ho vaig fer, especialment, pels meus fills............per al seu futur. Per a què algun dia puguin veure i viure aquest país en llibertat. Un país qua, malauradament, ara plora per les cadenes que el lliguen a un present preocupant i molt negre.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!