L'esport des d'un punt de vista sobiranista

En els darrers dies, s'han pogut veure diferents atacs verbals a certs esportistes per manifestar la seva simpatia i tendència de selecció, esportivament parlant. Concretament, en aquests darrers dies, hem pogut llegir com la tennista Laura Pous i la nedadora de sincronitzada Ona Carbonell han estat criticades, i fins i tot insultades: la tennista, per haver participat a la Via Catalana; i la nedadora, per manifestar que si hi hagués una selecció catalana de natació sincronitzada, seria l'opció que preferiria.

En el cas de la tennista catalana va haver de sortir al pas de les crítiques rebudes amb diversos editorials, per expressar el seu sentiment català i  la conseqüent participació en la passada Via Catalana. La tennista va haver de concedir entrevistes o escriure comunicats per poder fer entendre el fet català actual.

La nedadora de sincronitzada, Ona Carbonell, va rebre un allau, ja no de crítiques, si no de insults de tarannà feixista, titllant-la de mercenaria i aprofitada per sentir-se espanyola, i cobrar les beques de l'Estat per poder participar en grans esdeveniments esportius amb la selecció espanyola. Fins i tot, s'ha vist obligada a matisar el seus comentaris al veure els insults que va rebre via Twitter.



A partir d'aquest punt, reflexionem-hi fent-nos algunes preguntes:
1 - Algú ha donat l'oportunitat a aquests esportistes a decidir amb quina selecció participar?
2 - Es permet desde la Federación Española (de qualsevol esport) que es pugui reconèixer a les seleccions catalanes i, per tant, permetre a aquests/es esportistes participar amb qui més desitgin?
3 - I la més important: se'ls permet renunciar-hi......per decisió pròpia? 

Estic segur que totes les respostes han estat no. Hi va haver molts casos anteriors que, després d'una negociació amb el seleccionador, per a què no hi hagués sanció exemplar, acordaven poder deixar la convocatòria perquè el seleccionador havia decidit no convocar-lo. Diversos exemples: Oleguer Presas (football), Àlex Fabregas (jugador d'hoquei herba), Jeroni Rañé (jugador volei platja), diversos jugadors d'hoqui patins i molts altres casos....
Per cert, permeteu-me fer un incís aclaratori: sabeu a quan pot ascendir la sanció per negar-se a jugar amb la selecció espanyola de torn? 7 ANYS D'INHABILITACIÓ!!! El què dèiem abans: es dóna l'opció de poder decidir amb quina selecció t'agradaria jugar? NO!! Si et convoquen amb la selecció espanyola i dius que no hi vas.....ZASCA!! 7 anys sense poder jugar en competicions. I això és matar a un esportista d'èlit.
Per això, aquests últims casos de la tennista Laura Pous i la nedadora de sincronitzada Ona Carbonell que participen amb la selecció espanyola per gaudir del seu esport professionalment sense ésser inhabilitades.
O sigui, a tots aquests gamarusos i culs-d'olla que s'han dedicat a anar criticant (remarquem-ho: insultant) a aquests esportistes tot recriminant que cobrin beques del Gobierno de España i no se senten espanyols/es, caldria estampar-los a la cara aquesta llei impositiva per a què vegin que no es dóna cap més opció.
A veure, però, si ben aviat, el camí cap a la selecció catalana queda obert per a tots/es aquests/es esportistes que tant ho desitgen, però, que no en poden fruir.
El camí ha començat: NI UN PAS ENRERE!!!